Història i patrimoni
El terme municipal de Granyena de Segarra, 16,30 km2, s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta, a la zona de costers entre el riu d’Ondara i el riu Corb, al sud de Cervera.
Les primeres notícies del lloc es remunten al 1054. El castell fou encarregat el 1071 i, al 1130, Ramon Berenguer II el donà als templers que hi establiren una de les principals fortaleses de la contrada amb vista a la conquesta de la ciutat de Lleida. Amb l’extinció de l’ordre dels templers, el castell i la comanda passà a l’ordre dels hospitalers o de Sant Joan de Jerusalem.
Des de la fi del segle XII la parròquia s’independitza del domini dels templers i aviat, a més del rector, hi hagué altres preveres. Al segle XIV existia la confraria de Santa Maria, titular de la parròquia.
A Granyena s’establiren diverses famílies de castlans i batlles. Al s. XV la població de Granyena ingressà en el veïnatge de Cervera; la jurisdicció civil i criminal es mantingué dels hospitalers.
L’economia del terme és eminentment agrària. Els conreus de secà ocupen gran part del territori, malgrat això es mantenen algunes hectàrees d’ametllers i oliveres. La ramaderia complementa l’agricultura