Granyena de Segarra
Topònim: Pel que fa a la seva etimologia ens hem de remuntar a la llengua llatina, fins al nom personal “Graniena”, que per la seva banda fóra derivat, amb un sufix –ena del masculí “Granius”. Font: Els topònims de la Segarra; d´Albert Turull.
La vila de Granyena de Segarra s´alça en un tossal coronat pel seu antic castell. Els portals i altres racons medievals marquen el límit de l´antic clos de la vila, dominat per l´escalinata i el temple parroquial. Des de la fi de l’Edat Mitjana es comença a construir a extramurs, i al segle XVIII es construí la plaça i el carrer de Sant Pere sobre l´antic cementiri.
L´església parroquial de Santa Maria és un gran edifici neoclàssic, un dels més grans i interessants de la Segarra, construït a la fi del segle XVIII amb tres naus i un majestuós campanar que marca la silueta del poble.
Del castell de Granyena, al cim de la vila, fet en la seva major part pels Templers, resten unes grans parets d´uns quants metres d´alçada que donen la mesura de la gran construcció. Fou la segona fortificació del lloc, ja que a mig quilòmetre al sud del poble hi ha les ruïnes d´una torre cilíndrica que va fer servei de guàrdia o defensa al segle XI i part del XII. Al cementiri prop del castell, actualment s´hi ha urbanitzat una plaça, hi ha una capella que potser correspon a la de l´època dels Templers.
La vila de Granyena de Segarra s´alça en un tossal coronat pel seu antic castell. Els portals i altres racons medievals marquen el límit de l´antic clos de la vila, dominat per l´escalinata i el temple parroquial. Des de la fi de l’Edat Mitjana es comença a construir a extramurs, i al segle XVIII es construí la plaça i el carrer de Sant Pere sobre l´antic cementiri.
L´església parroquial de Santa Maria és un gran edifici neoclàssic, un dels més grans i interessants de la Segarra, construït a la fi del segle XVIII amb tres naus i un majestuós campanar que marca la silueta del poble.
Del castell de Granyena, al cim de la vila, fet en la seva major part pels Templers, resten unes grans parets d´uns quants metres d´alçada que donen la mesura de la gran construcció. Fou la segona fortificació del lloc, ja que a mig quilòmetre al sud del poble hi ha les ruïnes d´una torre cilíndrica que va fer servei de guàrdia o defensa al segle XI i part del XII. Al cementiri prop del castell, actualment s´hi ha urbanitzat una plaça, hi ha una capella que potser correspon a la de l´època dels Templers.